Per fi, per fi vaig poder pujar al tren. Un tren que anava a tota velocitat per una via sense fi. Ja ningú em podia parar. M’havia costat molt arribar fins allà, i malgrat totes les lluites contra els meus pitjors monstres, del més petit i emmurriat fins al més gran de tots, cap em va poder aturar. Després de tot el patiment i les penes passades, vaig aconseguir volar…
Volar molt més enllà del que mai hauria pogut imaginar… Em sentia com una nova Lady Gaga, extravagant, única i capaç, capaç de complir els meus somnis, sense importar el que pensés la resta de la gent.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.