On sóc, què hi faig aquí, el silenci és sepulcral, no veig a ningú, la solitud m’envaeix. Què sento? No pot ser! Per què hi ha tanta gent armada? No pot ser! Acaben de tirar una bomba al meu costat! Afortunadament he sobreviscut. Uns minuts després caic a terra, m’he desmaiat, no sento res, la meva vida queda aturada uns minuts. Em precipito en un món desconegut, desconnecto uns instants. De sobte em desperto. Estic viu. Què hi faig aquí? Estic envoltat de cadàvers, gent ferida, crits angoixants, plors desesperats… AJUDA!! Ningú em sent, ja no tinc més forces! Algú em toca, sento l’última palpitació, l’últim esclat. Adeu, món crue
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.