No el podia perdonar

Quim Farré Marín_4t C Col·legi Mare Janer (Edició 2021-2022)

De sobte vaig veure els seus ulls reflectint la lluna. Ell estava estirat a terra i tenia cara d’espantat. Era just darrere el bar. Llavors totes les veus, rialles, cançons i qualsevol altre soroll que hi hagués en aquella zona a les dues de la matinada van quedar en un segon pla. A poc a poc arribava gent a veure què havia passat i al cap d’un moment, vaig tornar a la realitat. Vaig començar a sentir sirenes. La gent començava a marxar mentre dos agents arribaven. Aquests em van apartar d’allà. Jo, però, no em treia la seva cara del cap, fins que al cap de cinc minuts, un agent es va apropar i em va preguntar per què l’havia apunyalat.