Les fulles començaven a caure, el vent bufava i la gent s’amagava a casa pel fred que començava a fer. L’estiu s’havia acabat. Malgrat el que havia passat aquelles setmanes entre tu i jo, tot continuava igual. Igual de lleials, igual de confidents i malauradament, igual d’amics. Tampoc tenia el dret d’estar trista. Tu continuaves al meu costat protegint-me i fent-me somriure. Però feia mal que no fos jo la que et demostrés amor, feia mal estar al teu costat però alhora no tenir-te, i el que realment feia més mal era saber que el que més havia desitjat, ho havia tingut… però se m’havia escapat de les mans.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.