Torno d’un dia molt dur. Cansada, agafo el bus. Baixo a la parada i vaig cap a casa. Pujo a l’ascensor. Busco les claus mentre sento l’emoció darrere de la porta. Quan l’obro ja sé qui m’està esperant. Em rep feliç i emocionada. L’abraço amb totes les meves forces i se sent aixafada. És com si s’hagués d’acabar el món, cada dia és especial. És un sentiment que no sé expressar i que molts no entendran. La connexió que pots arribar a tenir amb qui no et pots comunicar i aquest amor infinit que no t’has guanyat. Això és l’estima i el que compta de veritat. No sé què faré el dia que no hi siguis, però sé que m’acompanyaràs sempre.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.