Meritxell Font_3r C LYCÉE COMTE DE FOIX
Estic a la platja, les onades canten quan es besen amb les roques. Que bonic! L’escuma està totalment enamorada de la pedra. Una història d’amor, preciosa. Què estic dient? Estic en un estat de deliri; quina estupidesa, aigua enamorada d’una roca? De cop sento una brisa d’aire, es passeja pels meu cabells. Quina sensació més agradable! Al meu costat, una població de pins somriuen. Què dic? Els pins no somriuen! Estic relaxada, els segons són infinits. De cop i volta, tot s’esborra, i em trobo a la meva habitació, adormida damunt del meu quadern d’Història, amb la lliçó més avorrida que hi pot haver. Demà, examen a primera hora…