e_640

Natalie Franco_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Aquell dia li vaig portar flors. Volia sorprendre-la amb un detall, petit, però amb tot el cor. Vam passar un dia genial, menjant gelat al parc i parlant durant hores. Així eren tots els diumenges, els dos compartint el nostre temps amb l’altre. Em va dir que havia d’anar a veure el seu avi, que s’havia posat més malalt i ningú més que la seva mare i ell podien cuidar-lo fins que millorés. Dies després, un diumenge exactament, em van avisar que va tenir un accident de tornada cap aquí. Malauradament no el vaig tornar a veure. Aquell diumenge passat que tant ens vam divertir va ser l’últim. Aquell dia li vaig portar flors.

Tiago Manuel Soares_3r A EA 2A Ensenyança d’Ordino

Un nen, de qui no diré el nom, sempre fa molts errors i per això se sent una mica (molt) malament. El tipus d’errors que fa són variats: en fa jugant, en els deures, en els exàmens…, no creu que pugui aprendre perquè només s’equivoca. Té un rellotge que compta els seus errors i quan se’l mira veu que en té 4990. S’asseu en un lloc per tractar d’entendre la situació i pensa: “almenys no faig errors amb la mascareta!”. Els dies anaven passant i el rellotge seguia sumant errors. I amb això que arribà a l’error 5000. Voleu saber quants anys tenia el nen? Doncs traieu-li al número 5000 els tres zeros i multipliqueu el número 5 per dos.

Santi Pascual Muñoz_3r A EA 2A Ensenyança d’Ordino

Vaig a buscar un regle a classe a l’hora del pati. Passant pel passadís hi ha un ambient silenciós, però es poden sentir els crits d’alliberació que fan els meus companys des del pati. De sobte, sento un soroll de papers trencant-se. Entro a la classe d’on venia el soroll i veig un noi tallant papers amb un regle de metall i, en veure’m, em comença a perseguir. Corro tot el que puc. Per sort, sona el timbre. A partir d’ara hauré d’anar amb compte. Dos dies més tard un alumne desapareix. Tots pensen que s’ha escapat o que l’han segrestat, però jo sé el que ha passat en realitat. Ara l’escola està tancada i ja no s’estripen papers.

Ndao Oumy_3ème D Lycée Comte de Foix
Entre el fum, la calor, la foscor, em refugio en el meu món que ha estat destruït, perquè d’altres en puguin tenir. Aquells monstres em maltracten cada dia, em capturen perquè em puguin observar, però els mateixos que es fan fotos amb mi per Instagram, van a manifestacions en contra del meu maltractament. Quan volen, diuen que soc perillós però el que no saben és que els éssers més perillosos són ells. L’únic que faig jo és intentar trobar-te, llibertat, perquè t’amagues de mi, no creus que et mereixo? Aquest món era el meu, molt abans, ja, quan van venir per agafar-ho absolutament tot. Humans, vosaltres sou el veritable perill.

Ània Torres_3ème D Lycée Comte de Foix
Aquesta breu història parla sobre l’amistat. Sempre m’he demanat què era ben bé, en què consistia. Molta gent diu que és la connexió íntima entre dos éssers. Jo crec que és més que això, que també comporta preocupació, respecte i estima, envers una persona. L’amistat, en part, és també compartir-ho tot. Cal vigilar, però, a qui li confies la teva vida, els teus secrets, les teves alegries, les teves tristeses, perquè també hi ha molta falsedat i quan confies cegament en algú, a qui estimes, si et sents traït per aquest, en qui has dipositat tota la confiança absoluta, és com si t’haguessin mort per dins i una part de tu se’n va.

Ignasi Mañaricua Riera_3r  Col·legi Sagrada Família
El dia i la nit, uns conceptes tan diferents i a la vegada semblants, tots dos convivint en un mateix sentit, fregant-se i separant-se constantment, sense cansar-se. Sembla que tinguin ganes de poder-se tocar, però alguna cosa desconeguda als nostres coneixements els ho impedeix; és un amor-odi molt marcat; és com quan dos amics es barallen i no saben ni com ni per què ho fan, els dos són orgullosos i temen fer el ridícul, però finalment algun dia s’adonen de l’error. I d’aquí: el dia llueix amb el seu esplendent sol i la nit amb la petita i blanquinosa lluna, el dia amb la seva càlida llum solar i la nit distingida per la seva obscuritat.

Martina Lladós_3r Col·legi Sagrada Família
Començo una nova vida, una nova ciutat, nous amics… El primer que penso és, i si no m’accepten tal com soc? Comencen les inseguretats, les pors de no poder ser tu mateixa i de no poder ser lliure. Haver de ser una persona que no ets, només per impressionar els altres i així poder agradar els altres, sense que es burlin de tu. Haver de conèixer persones que t’acabin fent mal. Aquell tipus de persones que potser venen cap a tu per un interès i després t’acaben humiliant i sobretot abandonant. Són aquelles petites coses que, quan et sents sola i insegura, no deixes de pensar-hi, i al final t’acabes destrossant i fent-te mal a tu mateixa.

Daniela Vaz Gonçalves_3r B EA Segona Ensenyança d’Encamp
El pitjor curs de tots: depressió, ansietat, impulsivitat, insomni… Ell va arribar i de sobte ho va canviar tot, amb la seva manera de ser, la seva alegria, la seva mirada, tot en si. Em va fer ser millor persona, no ser tan desagradable, començar a valorar les coses, tot va canviar cap a millor.
Ella també ho creia. Em vaig adonar de la persona que era de veritat, em va demostrar que només pensava en ell. La gent intentava ajudar-me, però jo em negava a acceptar-ho. Em va fer sentir tan bé que no volia veure la realitat, gràcies a ell ara m’agafo les coses d’una manera molt diferent.

Ainhoa Da Silva Pacheco_3r B EA Segona Ensenyança d’Encamp
Recordo perfectament aquella nit del 13 de gener. Aquelles llums de la discoteca, que desconcertaven a tothom. Recordo com aquella noia d’ulls blaus i cabells negres m’agafava amb la mà dreta, les seves ungles em tocaven. Va estar uns quants minuts agafant-me. Em va tocar amb els seus llavis carnosos i ben pintats de color vermell. Quan em va tornar a mirar amb els seus ulls blau cel, es va adonar que el seus preciosos llavis estaven marcats amb pintallavis sobre meu. Va començar a ballar fins que va haver de marxar. Em va deixar allà sol i em vaig adonar que jo només era un simple got d’aquella nit.

Cloe Torres Garcia_3ème G Lycée Comte de Foix
Sí, soc autista. I no per això he de ser “diferent”. Ens costa parlar i socialitzar amb la gent, però no som els únics, tothom té defectes, no? Som persones, éssers vius i no per això ens heu d’excloure de la societat, de vosaltres, del món sencer… La veritat és que m’agradaria ser “normal”, és molt dur ser rebutjat per la societat, però suposo que ser autista també té aspectes positius, la majoria de nosaltres tenim una intel·ligència excepcional, una memòria fotogràfica rellevant i som honestos i lleials. No heu pensat mai que potser els diferents sou vosaltres i no nosaltres?

Isabella Torres_3ème G Lycée Comte de Foix
Quan ens van confinar per la covid-19 fa dos anys recordo que jo estava amb una bona amiga, parlàvem de com havíem canviat en un any, de tot el que havíem viscut, en plena conversació la meva mare ens va trucar i ens va dir que havíem d’anar cap a casa perquè ens confinaven durant “dues setmanes”. Després del confinament, quan podíem sortir lliurement, em vaig sentir estranya, com si l’aire fos diferent, tot era diferent, i vaig recordar la conversació que havia tingut abans de la quarantena, després de tants dies d’aïllament sí que havíem canviat, molt més del que podríem haver canviat en dos anys.

Martina Ferrón Baliellas_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

“Nick, som persones, no animals. Ni tan sols series capaç de tractar un animal indefens de la manera que em tractes. Els homosexuals som persones, igual que tu, igual que tothom, així que no tens dret a jutjar-nos, perquè jo no et jutjo per ser heterosexual, per ser persona.” Aquestes paraules van canviar la meva vida.