Arribo a casa, encenc l’ordinador i poso música. Em preparo un got de whisky amb gel i em relaxo escoltant jazz relaxant i magnífic mentre em fumo un bon cigar. Disfruto el moment perquè sé que no tardarà a anar-se’n als collons. Efectivament, truquen al telèfon. Encara no he tingut temps d’acabar-me el whisky i amb prou feines he escoltat els quatre primers temes. -Sí?, pregunto. -Ernest, et necessitem al quiròfan. Acaba d’arribar un pacient que s’ha tallat tres dits amb una serra circular i no hi ha ningú disponible per atendre’l. Penjo. -Merda, penso mentre em fico la jaqueta. Per què collons no podia ser un simple botiguer?
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.