Plovia, plovia molt, massa per al meu gust.
Sóc un home senzill, molt senzill… Puc estimar i odiar, menjar i dormir, riure o plorar.
Realment, sé que dins meu hi ha alguna cosa que fa que jo sigui especial, encara no ho he trobat, però sé que hi és. Tothom en té alguna…
I aquesta és la idea que em va passar pel cap mentre mirava per la finestra, plovia, plovia molt, massa per al meu gust.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.