Si suposem la possibilitat que mai haguéssim coincidit, mai més hauria cregut en l’amor.
Després de l’hivern etern que vaig passar, vas venir acompanyant la primavera de la mà i vas ser com ella, el polsim d’esperança perquè les flors tornessin a brotar.
He de confessar que era reticent a la idea d’enamorar-me de nou ja que és sinònim de dolor, però de moment la meva primavera no s’ha acabat, per molt dur que sigui aquest hivern.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.