Des d’aquí tot es veu petit, els arbres, un riu que passa… La meva mare em diu que algun dia podré volar, sempre que em surtin les plomes a les ales, però jo crec que d’aquí a poc les meves ales m’aixecaran al cel. Tot i així ella em diu que si no em menjo tots els cucs, no creixeré mai. Els cucs…, què sabrà ella! El que faig és solament dormir. Avui, després de quatre mesos tinc les meves ales. Ara solament em queda saber volar. Com es fa això? Puc fer-ho? A poc a poc m’atanso a la vora del niu i, sense pensar-m’ho, em deixo caure. Noto un vent molt suau, les meves ales no m’han fallat i ara podré fer una vida nova.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.