Hola, tinc un cervell, l’utilitzo poc, tampoc el necessito gaire, el suficient per sobreviure. Tampoc tinc… Com es deia…? Ah sí, sentiments. L’única funció que tinc és sobreviure, alimentar-me salvatgement. No sé la raó de la nostra existència: només provoca desgràcies, morts, soledat… Si em morís faria un favor al món. Però no puc ni matar-me, només visc per un instint! L’instint de matar, menjar, només puc controlar aquesta merda!
La veritat és que no crec que el món es creés perquè jo existeixi, sóc l’error de l’existència d’aquest món on estic sol amb altres com jo, i pocs que valguin la pena.
Signat: Un zombi més.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.