Dilluns, 16 de novembre del 2026 Relat núm. 2.287 de 6.612
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.287

Que ja ho saps?

Urgell Comes Ubach 4t A Anna Maria Janer 25 de gener del 2017 Lectura: 1 min · 635 caràcters

Per què? Jo busco la resposta de per què vas marxar. T’estranyo tant…ho  saps? Els dies no són com abans, cada cap de setmana et veia, ara, on ets? Et veiem berenar. Aquells petons calents a la galta eren la nostra energia per continuar dia rere dia, però ara ja no els sento. Vas marxar sense dir adéu, sense l’últim petó, i això va trencar-nos el cor. Ara ja no et puc veure i trobo a faltar les teves carícies, i ens deies: “les nenes més maques del món”, sempre ens miraves amb aquells ulls tan verds plens de tendresa. Però ja no te’ls podrem veure, sé que no has marxat, que encara ets a la teva cadira. Encara busco el perquè.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats