Recordo la seva presència cada matí a l’hora d’aixecar-me. Recordo quan passejàvem junts pel parc, agafats de la mà, explicant-nos històries. Recordo aquelles guerres de coixins. Recordo aquells moments extraordinaris que mai no s’oblidaran. Totes aquelles històries inventades, però de moltíssima credibilitat. Recordo la seva olor de roses. Recordo quan em van dir que estava malalt. Recordo que des d’aquell dia tot va canviar. Recordo l’hospital, els seus plors, els meus. Recordo quan em despertava i ja no el veia. Recordo quan va marxar, quan va morir. Quan em va dir adéu per última vegada. Recordo quan passejava sola pel parc.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.