Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 3.413 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 3.413

Res greu?

Vania Correia Feijoó 3r B Col·legi María Moliner 13 de gener del 2020 Lectura: 1 min · 633 caràcters

Vam sortir d’allà. Anàvem cap al cotxe. Tot bé. Vam relliscar en una rotonda. Res greu. D’aquell moment, només recordo com el meu pare em va agafar, li era indiferent el que li passés a ell. Jo només notava un tros del vidre de la finestra clavant-se’m al cap.
Després d’una estona vaig despertar en una ambulància en la qual també hi havia la dona del Jeep amb el qual vam xocar i un metge que em preguntava les dades. Jo en aquell moment no recordava res.
Quan vam arribar a Urgències, vaig recordar-ho tot en veure el meu pare amb un aspecte desastrós. El balanç: l’espatlla dislocada, un dit i dues costelles trencades. Res greu.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats