Dimarts, 17 de novembre del 2026 Relat núm. 448 de 6.614
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 448

Roma, 20 de juny

Andrea Pulpillo 1r B batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL 8 de gener del 2012 Lectura: 1 min · 635 caràcters

Juga i mira atenta la finestra. Amb el llum apagat veu com cau la neu. És el seu segon hivern amb ell, el segon i possiblement l’últim. Perquè, com tot, si encens el llum el reflex desapareix. Només queda l’habitació que va veure-la convertir-se en una dona i ella estirada al mateix llit on van estar, on per primer cop, va escoltar un t’estimo sincer. Plora. No havia tornat a escriure des de llavors, no trobava, ni troba, les paraules per descriure allò: a ell, al moment, a la naturalesa del fet… Ella li havia regalat l’eternitat, ell en uns mesos la deixaria, qui sap per quant temps. Barcelona i la distància ja estaven aquí.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats