Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 5.288 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 5.288

Rutina

Maria Viola Comes 3r A COL·LEGI MARE JANER 7 de gener del 2024 Lectura: 1 min · 633 caràcters

Els pares sempre em van dir que no m’apropés a la costa. Si ho feia, els monstres se m’emportarien lluny. Però ja feia dies que no menjava. Estava sola, nedant enmig del no-res. M’hi vaig apropar. Amb molt de compte. Però no va ser suficient. Ara, em donen menjar. Bé, si no faig els exercicis, em castiguen. Trobo a faltar caçar. Estic sola, des de la mort de l’Hugo, no he parlat amb ningú. La meva aleta s’ha torçat. Ells menteixen, diuen que és normal, però això al mar no passa. Encara no he perdut l’esperança. Algun dia, la rutina canviarà. Oblidaré els aplaudiments i tots aquests ulls sobre mi. Seré lliure, tornaré a viure.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats