Sento un cop, faig com si res, sento un crit desesperat del meu pare mentre mira les escales. El cor se m’accelera, alguna cosa passa. Miro a baix, per les escales, i tinc la visió més horrible del món. Per primera vegada sento por, mai n’havia sentit. Faig un crit desesperat, baixo corrents, mentre les llàgrimes em cauen per les galtes. Està tirada al terra, la meva germana petita, no sé si està viva però és l’únic desig en aquell moment. Em tiro al terra i l’abraço per tenir-la, potser per últim cop entre els meus braços. Li dic que l’estimo, però potser ja és massa tard, tinc por pel que pugui passar, no sé quin futur m’espera.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.