Ell estava plorant i jo li demanava què li passava… No em contestava i li vaig dir que em mirés quan li parlés, que ja no estava enfadada, que sentia haver marxat amb el
cotxe. Ell feia veure que jo no plorava, deia que ho sentia, que no hauria d’haver
passat això, que si no haguéssim discutit encara jo estaria aquí. Jo no entenia res…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.