Aquell moment quan comences a sentir com la cara se’t mulla. Com comences a sentir els calfreds causats per l’aigua caient sobre el teu cos. L’aigua cau cada vegada més i més ràpid. Intentes buscar recer d’aquestes gotes furioses que baixen en picat fins que col·lideixen contra alguna cosa. Un paraigua, un edifici, un arbre, el que sigui. Busques i rebusques, però no en trobes. És en aquell moment que penses si realment val la pena fugir d’aquesta pluja. I en aquest precís instant, t’adones que et sents bé, que trobes la pau interior. Ets sents pur, realment pur. L’aigua elimina tots els teus dubtes, totes les teves preocupacions.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.