Diumenge, 22 de novembre del 2026 Relat núm. 646 de 6.622
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 646

Sota els estels

Alex Rodríguez 2n A batxillerat INSTITUT ESPANYOL 18 d'abril del 2012 Lectura: 1 min · 641 caràcters

Tanco els ulls. M’estiro. Quan els torno a obrir, veig que hi ha alguna cosa que segueix igual que sempre. El cel, el cel   ple d’estrelles. De vegades es veuen més, d’altres es veuen menys, però sempre hi són. Ho rumio, és com la vida, que encara que no ens mostri la bellesa, sempre hi és. De vegades amagada. Torno a tancar els ulls, cauen les parpelles, s’apaga l’univers, petit teló per escenari tan immens. Segueixo pensant, estic sol? No n’estic segur, potser desitjo massa. Prefereixo seguir sota aquest llençol d’estrelles, imaginar com seria tot perfecte, gaudir del moment, tornar a ser aquell nen estirat al terra d’aquell jardí.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats