Tanco els ulls i em deixo endur pel ritme. La realitat que m’envolta s’esvaeix com el fum d’una cigarreta sense apagar, igual que tota aquesta gent de llavis ennegrits i alès pudents que caminen sobre un bassal d’alcohols diversos i vidres trencats. Algú m’ha vessat un líquid viscós. Em demana disculpes i m’ofereix una de les copes que amb prou feines arriba a subjectar. Accepto l’oferta, decidint així d’unir-me a aquest univers paral·lel que m’envolta. Tot i que l’amargor de la beguda em crema la dignitat que havia jurat no tornar a abandonar, deixo que els sentits es perdin un cop més al fons tèrbol d’un Jack Daniels.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.