Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 229 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 229

Tant de bo fos un somni

Rubí Rocha BTS A_LYCÉE COMTE DE FOIX 21 de maig del 2011 Lectura: 1 min · 646 caràcters

Era el primer cop que sortíem de festa, el primer. Un simple petó públic era motiu de discussió. Per fi acceptà: “t’estimo, i anirem junts al local”. Tenia por, les mans li tremolaven com fulles. Recordo la cara de sorpresa en veure la vestimenta airejada del cambrer. Quina gràcia! Com m’agradava aquella mirada innocent. La nit? De conya: vam ballar, cantar, besar-nos… fins a les tres. “Ei, mariques, veniu que us la fotrem!”, vam sentir. I per por, temor, no ho sé… però no ens vam girar. El meu cor bategava fort i aquest matí, impotent, desgraciat, llegeixo: “Mor un noi gai degollat aquesta matinada”, i penso: tant de bo fos un somni.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats