Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 3.464 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 3.464

Tornarà!

Clàudia Gironés Travé 3ème C Lycée Comte de Foix 9 de febrer del 2020 Lectura: 1 min · 640 caràcters

Tota la vida he estat optimista i sempre he pensat que els somnis es poden fer realitat. Jo estimo un noi, és veí meu. Cada matí, li deixo galetes a la porta del seu apartament. Quan el trobo a l’ascensor em poso vermella com un tomàquet. No hi he parlat mai ja que em fa molta vergonya. La seva família pensava traslladar-se. No el tornaria a veure més! Em vaig posar a plorar. El meu cor s’havia parat, estava desesperada! Què podia fer? Quan me’l vaig trobar li vaig dir tot el que sentia. Ho vaig aconseguir! No havia ni tartamudejat. Em va abraçar i em va dir que quan tornés, estaríem junts. El trobo molt a faltar, i encara l’espero!

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats