Eren les vuit del vespre, la mare encara no havia arribat de treballar i estava molt impacient perquè aquella nit tenia el torneig de bàdminton més important de la meva vida i no me’l podia perdre. Una mica més tard algú va picar a la porta i ja havia arribat la mare. La mare estava una mica estranya, caminava molt a poc a poc, parlava molt lentament i fins i tot no recordava el partit de bàdminton que tenia. Vam anar al garatge a buscar el cotxe per marxar i de sobte vaig sentir un crit molt fort i desesperat en un armari del garatge, vaig obrir l’armari i hi havia la mare lligada amb una cinta. Em vaig girar i la mare estranya ja no hi era.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.