Sentia una punxada a l’espatlla, com si algú m’hagués clavat un ganivet o qualsevol arma afilada. No ho podia entendre. Per què sentia això? Per què!?
No tenia sentit, tot estava anant molt bé! Ho teníem tot perfectament planejat, ni una pedra sense remoure, ni un cable solt, res! Llavors em va venir la idea que podria ser el nostre enemic! Però tot i així no tenia ni cap ni peus! Com ho havia descobert? Ens estava espiant? Ho sabia des de fa molt? Com ho podia estar fent doncs!? Només érem el meu amic i jo! Ningú de més o de menys, sols ell i jo!
Em rodava el cap de tant pensar… Però de cop i volta ho vaig entendre…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.