Fa poc vaig patir la defunció de l’àvia. Però ningú m’havia explicat com havia passat. Aquest fet m’angoixava profundament, ja que la iaia havia estat un gran suport per a mi. No podia parar de donar-li voltes: Com havia mort? Hi havia quelcom estrany? Un dia, vaig entrar a la seva habitació i vaig cercar alguna pista; ja que tenia el pressentiment que havia passat alguna cosa que m’amagaven els pares. I… Bingo! Una carta escrita per ella deia: “No puc més, cada dia se’m fa etern, ja no em queden forces…” No vaig continuar llegint, estava clar que s’havia suïcidat perquè no podia suportar la pèrdua de l’avi i estava molt deprimida…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.