Em desperto amb el cor accelerat, noto com una suor freda que m’amara tot el cos, tinc la sensació de voler plorar però ho provo i no puc. Els meus cabells estan mullats per una sensació que no puc descriure; el llit, xop. Ara mateix tot m’és indiferent perquè només puc pensar en això que encara no assimilo. Intento calmar-me i aixecar-me del llit, però en el moment en què ho faig em marejo. Passo una estona reflexionant en això que acabo de fer i m’adono que el somni que he tingut m’ha fet reflexionar en com d’important és la vida. Una vegada que mors ja no hi pots tornar.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.