Mai oblidaré aquell divendres 21 de febrer del 2007, quan vaig perdre una part de mi.
Aquell matí quan em van venir a buscar a l’escola per anar cap a casa, un munt de dubtes em va turmentar, el camí cap a casa se’m va fer llarguíssim.
De cop i volta la presència dels meus oncles de França, i la meva mare destrossada, em van fer reaccionar; alguna notícia important estava a punt de canviar el rumb de la meva vida. A partir d’aquell moment vaig sentir un canvi profund i una tristesa intensa.
Mai oblidaré els moments viscuts al teu costat, vas ser extraordinari.
T’estimo pare.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.