Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 6.097 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 6.097

Un cop de sort

Cristian Gil Rodrigues 3ème B Lycée comte de Foix 24 de juny del 2025 Lectura: 1 min · 622 caràcters

Cada vegada que tinc un imprevist al matí, migdia o a la nit, sento que estic on la vida vol que sigui. Unes torrades calcinades, un canvi de roba per la caiguda del cafè matutí, etc. Tant les situacions quotidianes com a les incontrolables. Com els embussos de trànsit o els accidents automobilístics. He desenvolupat aquest sentiment després de salvar la meva vida anant 20 minuts més tard a la feina. Va ser un setembre… El dia del famós atemptat. Jo era un dels nous treballadors d’aquell famós dia del 2001. Era precisament la meva segona setmana a les torres bessones. Vaig poder veure l’apocalipsi davant meu. 

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats