Una nit que estava molt cansada perquè havia tingut un dia molt llarg a l’escola, em vaig adormir de seguida. Unes hores més tard em va despertar el so del telèfon. Em vaig aixecar sobtadament per aquella trucada tardana. Mirava fixament la meva mare quan empal·lidí i els ulls se li envermelliren, i se li ompliren de llàgrimes. Penjà i em digué que el meu avi se n’acabava d’anar al paradís. Vaig comprendre perfectament el missatge: ell havia mort. Em vaig sentir fatal, mai havia pensat a poder perdre’l. Ell era com un pare per a mi, sempre a prop quan el necessitava. Ell era el millor avi de l’univers. Mai t’oblidaré, avi. T’estimo!
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.