Era dimecres i em llevava a la mateixa hora de sempre. Aquell dia plovia i jo quan plovia estava trista. Quan feia mal temps, el noi que m’agradava no hi era. Aquell dia, però, va venir. Eren les 8.30 del matí i ens tocava Educació Artística. Quan fèiem grups mai ens tocava junts, però aquell dia, no sé per què, ens van posar junts. No sabia analitzar com em sentia, perquè ni tan sols ens parlàvem. Sentia un nus a l’estómac i no sabia si aquella sensació corresponia en realitat a la felicitat. Vaig decidir començar a parlar-hi, només per saber si la felicitat consistia en aquella sensació o era una altra cosa completament diferent.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.