Estava molt nerviós, l’endemà era molt important per a mi. No em volia equivocar, m’havia imaginat moltes vegades com havia de ser aquell dia. Això definiria la meva vida, el meu destí. Encara no em sentia del tot a punt, per això m’havia de seguir preparant. Estava a punt de viure quelcom, una situació que, segurament, només em passaria una vegada a la vida. El matí següent, quan em vaig despertar, estava molt agitat i inquiet. Era una sensació de felicitat i angoixa alhora. Vaig sortir de casa amb coratge i em vaig dirigir al lloc on havíem quedat, i allí la vaig veure tan bonica com sempre. La meva estimada m’havia convidat a dinar.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.