Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 4.513 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 4.513

Un joc de nens

Hugo Pérez André 3r D EA 2A Ensenyança d’Ordino 1 d'abril del 2022 Lectura: 1 min · 638 caràcters

Aquella calorosa tarda la guerra s’estava acabant. Es podien veure els cadàvers dels meus companys per terra com si es trobessin en una espècie de cementiri. Només quedàvem el meu millor amic i jo. Ens coneixíem des de feia molt de temps, però en aquell precís moment érem enemics. Tots dos volíem guanyar, érem molt competitius. L’arma li va arribar als seus peus i em va apuntar. Estava tot molt clar, m’havia traït. Em va mirar fixament i va disparar. Per sort ho vaig poder evitar. Tot seguit, vaig agafar l’arma, per finalment matar-lo i guanyar jo. Quan l’anava a matar el timbre va sonar. Ningú va guanyar la partida del cementiri.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats