Et miro. Em mires. La teva mirada em traspassa la pell fins a arribar a la meva ànima. Somrius, dirigint-me la mirada. O això em deixes creure. Estava tan enamorat que no vaig voler entendre que aquella mirada no era per a mi. Sinó per a ell. Pel graciós de la classe. Pel noi de pel·lícula dolenta americana. El noi perfecte. I sense voler m’ho vau deixar molt clar. La vostra complicitat us delatava, estàveu fets l’un per l’altre. I just en aquell moment de mirades en direcció equivocada, em vaig adonar que allò que podria haver estat una bonica història d’amor adolescent, va seguir sent una falsa mirada entre companys desconeguts.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.