Aquell matí vaig despertar pressentint que rebria una notícia colpidora. De sobte el telèfon va sonar quatre o cinc vegades abans de despenjar-lo. El pare l’agafà i el seu rostre canvià radicalment. Què li estaven dient? Els segons passaven i la intriga augmentava. Es va sentir un soroll. Havia deixat caure l’aparell. Es va posar a plorar desesperat, li havien donat la notícia: l’àvia ja no hi era. El dia abans l’havíem deixat en una habitació de l’hospital perquè una camioneta conduïda per un home sense escrúpols li havia provocat un coma cerebral. Va ser un xoc. No em podia creure que una de les dones que més admirava ja no hi fos.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.