MARTA CABASES SISTERÉ_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Era el moment. Els nervis a flor de pell, no podia dubtar. Era allà dalt, i l’alçada no la deixava pensar amb claredat. Ara no era el moment de qüestionar les seves decisions. S’acabava el temps. Però i si… No, ja prou. Respirà fondo, calmà la ment. Feia temps que s’havia plantejat fer-ho i no trobava les forces. Però ara estava decidida. Notà la tènue brisa, i sentí calma. Aquesta sensació la reconfortà, i la suavitat d’aquell quasi imperceptible vent l’empenyé a acabar d’una vegada per totes. 3, 2, 1… es deixà caure al buit. Ho havia fet. Ho estava fent. Amb les ales obertes, per fi, com la resta d’ocells, havia après a volar.