Una nit plena de pensaments

Francesc González Ruiz_S-3B_COL·LEGI Sant Ermengol

L’altre dia no podia adormir-me i em vaig posar a pensar què faria sense la meva mare… Si ella no estigués al meu costat no sabria què fer en els moments més difícils, la meva vida seria una vida sense destí. La meva mare és com un GPS que m’indica el camí correcte per on he d’anar. Encara que a vegades em renyi i em cridi jo sé que ella ho fa perquè creu que el que estic fent és incorrecte, tant per a la meva educació com per a la meva salut. A vegades penso a anar-me’n i que els meus pares no sàpiguen on sóc, però després m’adono que no sabria què fer sense ells. Són les persones més importants en la meva vida…

21 persones han votat per aquest relat.
Aquesta entrada ha esta publicada en Menors de 15 anys. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.