Dia: 1 de març de 2011

Andrea Mingorance Font_3r E_LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia que anava cap a casa de la meva tieta, em vaig trobar amb un gos cara a cara. Aquell gos era molt gran i molt fosc, estava molt espantada. Els gossos no m’havien agradat mai i menys els que eren grans. Era la nit de Reis quan em va perseguir aquell gos per uns carrers d’Encamp deserts. Aquella nit anava a buscar el meu cosí Hugo perquè vingués a casa a sopar amb nosaltres, com diuen: quants més serem més riurem! I aquell gos el que volia era jugar amb mi amb un bastó que duia a la boca. Quan ho vaig entendre, vaig jugar una estoneta amb ell, li tirava el pal i me’l tornava. Així doncs, ara tinc un gos a casa!

Joan Sansa Pueyo_3r E_LYCÉE COMTE DE FOIX

Fa dies vaig anar a esquiar amb els amics, la nit anterior va nevar. Ens vam despertar a dos quarts de deu del matí. L’autobús vam agafar i a les onze a Arcalís ens vam plantar. La neu estava en un estat perfecte, el somni de tot bon esquiador. Vam fer un salt, a mig matí ja el teníem fet. Vam començar a saltar, ens vam animar. Cada cop provàvem coses més difícils que si un mortal endavant, que si un endarrere. Aleshores vaig intentar fer-ne dos endarrere. Vaig caure de cap i vaig perdre el coneixement. Més tard, em vaig despertar a l’hospital de pistes. Per sort, només vaig sofrir una contractura muscular.