Maria Joao de Freitas_1r BATXILLERAT_INSTITUT ESPANYOL
Buscà les claus a la butxaca però fou la nota que li acabà arribant a les mans. Sis, u, cinc, nou, tres, u. Les cames nervioses li tremolaven i un sospir delatà el seu enyor. Ella agafà el telèfon i marcà, tons pautats per silencis. Un contestador automàtic. Es mantingué en un mutisme discret. Penjà i una gota de suor caigué. Respirà profundament i tornà a marcar el número. De nou el contestador. Tancà els ulls i amb respiració tremolosa deixà sortir la seva veu: “Et trobo a faltar”. I penjà. S’ajagué sobre el llit i es tapà cercant consol. El seu coixí embriagat de llàgrimes fou el millor conseller aquella nit. I les següents.