Rafaela ESTEVES_2 CAP2_LYCÉE COMTE DE FOIX
Després de classe els meus amics i jo vam anar a prendre un cafè com tots els vespres. La Diana va donar la idea d’anar al parc d’atraccions i vam acceptar. Estàvem fent cua i de sobte em va venir a la ment una mena de somni: el seient on anàvem a pujar es desprenia, els tècnics no se n’adonaven, i a la pujada tothom moria. Calia evitar-ho. Quan ens va tocar el torn per pujar, els vaig explicar la meva visió. Alguns no em van creure i van seguir. Els altres des de baix vam veure com el nostres amics deixaven allà la seva vida.