Alexandra MOREIRA_1r SA_Lycée Comte de Foix
Feia sol, i jo corria perquè feia tard. Vaig caure i tu em vas venir a ajudar. La teva mirada i la meva es van creuar, però feia tard i les nostres mirades es van haver de separar. Durant tot el dia vaig pensar en aquella mirada que em tenia hipnotitzada i va arribar el moment de tornar a passar pel lloc on ens havíem vist. I allà estaves tu i la teva mirada. Em vaig apropar i em vas dir que feia vuit hores que m’esperaves, les mateixes que feia que no ens havíem vist. Un somriure va néixer dels teus llavis, un somriure que va guanyar. Em vaig enamorar de tu.