Parlant del temps…

Alberto Estepa_4t ESO_COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Què passa quan trobem un desconegut en un ascensor i, a més, aneu al mateix pis? Què diem? Doncs, és clar, parlem del temps, ja sigui per trencar el gel o per simple avorriment. Segons la meva opinió, crec que no sé què faríem si no parléssim del temps. La gent estaria massa tensa i això suposaria un factor d’estrès en les nostres vides que contribuiria a millorar l’economia dels psicòlegs i psiquiatres. Però això no és bo per a tothom ja que els diners que paguen als psicòlegs i psiquiatres vénen de la nostra cartera, així l’economia no milloraria. Després d’aquesta reflexió és millor continuar parlant del temps.

Dius: per què; et responc: c’est la vie

Núria Colell Moreno_4t ESO_COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

El meu cap no para de fer-se preguntes absurdes: Per què quan trepitjo una merda de gos dic: Merda!? Per què l’espai és infinit? Per què existim en un món amb tant d’egoisme i desigualtats? Per què quan miro cap al cel només penso en les persones que he perdut? Per què hi ha persones que no són civilitzades? Per què quan dormim somiem i quan ens despertem ho seguim fent? Per què cada vegada que conto fins a sis ja han mort milions de nens? Desperta! Perquè “mai et podràs banyar dues vegades al mateix riu”. L’única resposta que he trobat és que així és la vida amic, mai saps el que et podràs trobar. I per què així i no d’una altra manera?