Dia: 2 d'abril de 2011

Maria Zorzano_Terminale ES_Lycée comte de foix

Sovint no fem cas a la gent gran, pensem que són massa vells i que justament per l’edat que tenen no ens poden entendre. Però tot sovint ells tenen més raó que qualsevol. Ells tenen experiència, no perquè hagin estudiat molt, sinó perquè la seva vida va ser així. Ells han viscut amb les coses més simples del món durant la seva adolescència, a la millor han patit gana alguna vegada de la seva vida, ells han treballat molt abans que nosaltres. I no se’n queixen, són feliços quan ens expliquen els seus records. Ells són el nostre patrimoni, és gràcies a ells que ara estem aquí. I nosaltres no els escoltem! Per què tanta indiferència?

Marc Vasquez Obiols_Terminale ES_Lycée comte de foix

Entre serralades i tarters, lo viatger fatigat contempla la vall que s’estén als seus peus. És Jacint Verdaguer, el poeta excursionista; que s’estremeix veient com el paisatge només és un vell record borrós. Astorat, cerca sense parar aquells poblets colpidors, aquelles capelles rústiques, aquella gent senzilla…, però res. Tot ha canviat. Al seu lloc formigó i fum, i uns immensos braços metàl·lics que fan ombra a aqueixes cimes on lo cel reposa. Hom creuria que un monstre ha devorat aquell formós país. Davant aquesta realitat esfereïdora, lo poeta s’acomiada i se’n torna: “no us tornaré pas a veure boscúries andorranes, a reveure”.