Dia: 5 d'abril de 2011

Indiara Tossatti_2n B BATXILLERAT CIENTÍFIC_ESCOLA ANDORRANA

Vaig obrir els ulls. Em trobava de peu enmig d’un passadís desert, encara amb la bata posada. Al final, des d’una porta oberta es filtrava un raig de llum blanca. Se sentien veus a l’interior. Una dona estava asseguda en una cadira al costat d’un llit, agafant la mà d’algú que no podia sentir-la. De peu, al costat seu, un home amb bata blanca. La dona plorava desconsoladament i aferrava la mà amb força, com si així pogués tornar-li la vida a aquella persona que ja era molt lluny d’ella. Semblava tan jove… Les seves galtes encara estaven rosades per la sang i semblava que s’hagués de despertar en qualsevol moment. Semblava… jo.

Genís Ball_2n B BATXILLERAT CIENTÍFIC_ESCOLA ANDORRANA

Una persona passeja pel mig del carrer. És estrany: un carrer ple d’individus, ple de comerços, ple de cartells. En definitiva, un carrer normal. És estrany: la gent passeja, els cotxes circulen, també les motos. En definitiva, tot sembla normal. És estrany: no hi ha núvols, no plou, no fa vent. En definitiva, un temps ben normal. És estrany que amb tantes coses normals tot continuï sent estrany. És estrany i, ara, per molt que ho neguem, en el fons tots sabem que aquest relat és ben estrany.