Dia: 8 d'abril de 2011

Meri Tarroch_3r A ESO_COL·LEGI Sant Ermengol

Ella es pensava que el que ell sentia era amistat, però quan se’n va adonar ja era tard. Ella ho volia donar tot per ell. Es va enamorar de les seves paraules, de la seva mirada i de les seves ganes de viure. Sempre s’havien mirat com companys de classe, encara que el que ell volia era estar amb ella tota la vida. Un dia, un gest i un petó ho van canviar tot. Ja no es miraven igual. Tot havia canviat. Els dos es van adonar que les mirades i les paraules no eren d’amistat. S’estimaven, però ningú no donava el pas. Fins que un dia, mentre estaven sols, ell li va dir que volia passar la resta de la vida al seu costat.

Marina Fernández_3r A ESO_COL·LEGI Sant Ermengol

Estic mig adormida. De sobte, obro els ulls espantada. Miro el rellotge, són les 9. M’aixeco corrents i em pentino. Em vesteixo i agafo un paquet de galetes. Surto al carrer i agafo el bus. Tothom em mira, em sento incòmoda. Em miro al vidre i no veig res estrany. Baixo i arribo a la uni. La gent riu i em senyala, no és tan greu arribar tard! Aixeco el cap orgullosa. Continuen rient. Busco la meva companya. Me la trobo i em diu:“Ei, nena t’has vist? Vas amb espardenyes!”. Em miro els peus i era veritat, portava sabatilles. Decideixo no avergonyir-me i portar-les cada dia. Dies després, l’estrany era trobar-se algú sense sabatilles.