Dia: 20 d'abril de 2011

Laia Montestruc _2n A_LYCÉE COMTE DE FOIX

Obrí els ulls i observí al meu voltant; el desig s’havia complert: vaig avançar, lentament, la mirada alta. Després d’aixecar graciosament el braç, deixant que el meu visó exhibís un tros nu de la meva espatlla, em sentí desestabilitzada per tots aquells focus ardents, però sobretot per aquell soroll continu que semblava cridar el meu nom… mai deixar-se  intimidar… mai deixar-se intimidar! Com em penedia d’aquell absurd desig! Vaig tancar els ulls. Obrí la porta, m’atansí i engeguí el llum del quarto de bany d’un cop de mà. Portava la meva bata peluda i podí sentir un xiuxiueig llunyà d’aixeta que rajava…

Alèxia Collelldemont_2n A_LYCÉE COMTE DE FOIX

Era el somni de la meva vida, la cosa més bella que m’havia passat mai, tants bons moments, tants riures però també plors. Sempre aquí quan més l’he necessitat i espero haver-hi estat jo també. Ens enteníem, era com la meva mitja part, li ho explicava tot i ell també a mi. Era realment fantàstic, impressionant, immillorable, simplement perfecte. Tot plegat em feia sentir lliure, fresca, feliç: JO! En aquell moment vaig decidir fer-vos part de la meva felicitat i vaig escriure aquest relat que ben bé hagués pogut reduir-se a dues paraules: “t’estimo, Dudu”. Sempre seràs el meu peluix preferit; junts ahir, junts avui i junts demà!