Dia: 25 d'abril de 2011

Eder Cristofol Cisneros_4t ESO B_INSTITUT ESPANYOL

Era un dia boirós. Va despertar-se amb ganes que tot sortís bé, que tot allò hagués acabat al més aviat possible. Però tot i així res no va aconseguir canviar la seva sort. Es passa el dia observant com li fluïa la sang per aquell tub de plàstic groguenc. La Clhoe sempre lleial li feia companyia. Des de ben petita totes dues havien passat hores i hores juntes, com si fossin germanes, quasi bé ho eren. La melangia de poder perdre-la envaïa el seu cap. Que n’és de ximpla la vida, un cicle continu pel qual passen tots els éssers vius. Estava trista.

Estíbaliz Sánchez García_4t ESO B_INSTITUT ESPANYOL

Relaxada damunt l’hamaca, mirant el cel com amb qui no va la cosa, distreta, em poso a pensar. M’adono que em fan por moltes coses: l’obscuritat, els llocs tancats… Però el que més por em fa és que m’oblidis. Que demà quan ens aixequem en llits separats per qüestions del destí, no et recordis de mi. Per cap motiu, et perdo. Em fa por això o que ens enfadem i ens deixem de parlar i passi el temps. Un temps germà de l’oblit. Que deixem l’arreglar-ho per a última hora, quan ja sigui tard… Viure amb por de perdre’t és el que més por em fa. Pensar que et puc enyorar. Deixo de pensar en aquestes coses. Visc el present: me’n vaig amb tu.