Dia: 1 de juny de 2011

Mònica Castro_Batxillerat SocioEducatiu_Formació Professional

És l’hora… s’apropa… notes la seva escalfor… et trobes indefensa… no t’imagines què pot succeir… no el vols ni mirar… diu el teu nom… el cor et va a mil… estàs sufocada… et sortirà pel pit tot el nerviosisme… ell t’ho explica per no espantar-te… no vols escoltar-lo… vols que acabi ràpid i el puguis veure… però ell continua… i et sents intimidada… penses: Acaba!… dóna-me’l… sents que explotaràs… què és el que hi haurà allà?… continua parlant… però ja està disposat a donar-te’l… va… estàs preparada… agafa’l… puff…. he aprovat!…

Eva M. Montes Rivas_Batx. SocioEducatiu_Formació Professional

Per què cada vegada que estem bé penso en l’amor i, quan realment em penso que estic enamorada, em dónes una desil·lusió i torno a entrar en la confusió; confusió de si continuar o no continuar, de si val la pena esforçar-me per fer-te feliç, si jo no sóc plenament feliç. Què és el que em dónes per perdonar un mal gest, una mala paraula… però quan penso en tu només se m’acudeixen coses bones i records meravellosos que tots dos hem passat junts durant aquest temps i que m’agradaria tornar a reviure perquè ara hi ha dies que no veig que torni a sortir el sol quan abans mai s’amagava.