Dia: 16 de juny de 2011

Anàstasia Sirkia_4t C Segona Ensenyança_e. A. d’Encamp

Caminar descalça mentre espero trobar algun dia un somriure perdut al fons del mar. Deixar un rastre de flors quan camino pas rere pas, oblidant el temps, perdent el cap, xiuxejant al vent que tot és possible. Mirar l’horitzó i recordar, de nou, el desig d’estimar, viure i somiar. Veure com se’n va el Sol i apareix la Lluna, l’única que coneix els secrets de la Terra. Camines descalça entre les roques, seguint el pas del riu. Camines descalça i no vas enlloc però somrius mentre plores. Deien de recordar els colors dels arbres al vespre. Digues-me que el temps i la distància són conceptes sense importància.

Mireia Medeiros_4t C Segona Ensenyança_e. A. d’Encamp

Aquell dia em vaig aixecar amb el peu esquerre. Creia que la jornada seria calcada a la del dia anterior, és a dir, sense més. Però no, m’esperava una sorpresa. A les quatre de la tarda em van trucar de l’escola per confirmar-me que després de la reunió d’avaluació, s’havia decidit no donar-me el graduat escolar. Faltaven cinc dies per a la graduació i ja havia pensat en la roba que em posaria. Un vestit negre i unes boniques sabates de taló que m’havia regalat la meva àvia. Aquella notícia em va abaixar molt els ànims així que vaig decidir ficar el quimono a la motxilla i marxar. Quan vaig arribar, ostres! M’havia descuidat el cinturó.